l'educació en els temps d'avui

Penso, com a monitora, que no tenim clar com educar.
Ja que molts no ho fan, primer de tot, valoro ( potser perquè m'hi trobo ) la nostra feina. Sí, és poca estona la que invertim amb els nens i nenes, però és temps de lleure, on dins aquest temps hi ha moltes petites coses en cadascún d' ells i d' elles; coses que no entenen, coses que els preocupen, coses que els fan riure...moltes coses. I tu estàs allà, al capdavant intentant explicar les coses de la millor manera possible, i intentant fer, per exemple, d'un problema que no saben resoldre, una solució fàcil i satisfactòria.
Per un monitor o monitora, és molt gratificant veure com actituts que eren valorades negativament segueixen un camí cap a una clara millora, perquè és senyal que les coses s'han fet bé: que el nen i nena es troba millor amb ell/a mateix/a i que el monitor/a està content/a per la feina que ha fet, i com l'ha fet. Però hi ha altres coses que em preocupen: el saber escoltar, el respecte...a la fi, l'educació. Nosaltres a la feina podem aplicar valors, i explicar la importància que tenen en el dia a dia, però sí que és veritat que això no només es té que fer en el nostre temps, que només es té que fer a l'escola...això es té que fer a casa, perquè l'educació ve donada sobretot per la familia. La familia es la influència més directe del nen/a, i crec que és una mica això el que falla. No soc mare, per tant no puc dir que sigui fàcil o difícil educar, m'imagino que és més difícil que fàcil, i més en la societat en que ens trobem, però trobo que " es passa una mica" de tot plegat. A vegades quan vaig pel carrer, escolto els nens i nenes com parlen els pares i mares i ho trobo increïble, la falta de respecte que tenen cap a ells, que ells son els que els hi dónen tot, que son els pares, que els eduquen. Però més increïble em sembla quan els pares no hi dónen el punt d'importància que necessiten, el toc que se'ls ha de fer pel respecte, per la importància que té.
Quan jo era nena, no recordo aquest nivell tant insatisfactori del comportament dels nens i nenes cap els adults, i jo no entenc en aquest temps quin ha estat el problema de tot plegat; com és que abans de 10 nens i nenes un perdía el respecte i ara son 9 de 10 els que el perden. No entenc això, i em fa enfadar perquè no m'agrada com està funcionant. Què està passant amb l'educació? Els pares la déixen perquè l'escola se'n encarregui d'una feina que no és seva? Els pares no tenen temps pels fills i filles? Els pares els sembla ve la falta de respecte? Em preocupa perquè ells i elles son el futur, i el món s'ha de mantenir. Em fa molta ràbia aquest tema, molta, i més quan a vegades vull  assolir una cosa tant general en un espai tant curt com son els migdies. Malgrat això que crec que és un problema bastant general, felicitar aquells pares i mares que saben escoltar, que ensenyen valors, que aprofiten ni per poc que sigui el temps amb els seus fills i filles, perquè com vaig llegir en un llibre d' educació socioemocional: " El més important no és passar moltes hores amb els fills, sinó el que és important és assaborir i aprofitar al màxim ni que sigui mitja horeta amb ells", diguem-ne que no importa tant la quantitat, sinó la qualitat.
Però s'ha de ser positiva, i pensar que tot pot anar a millor i que és possible entre tots fer-ho, que poc  a poc, d'aquí i d'allà, es poden crear reflexions per així crear camins més rectes cap a l'educació en comptes de camins incomprensibles i plens de curves.