Agafar el bus de Barcelona cap al poble, passar per casa volant, fer quatre mossegades ràpides a un entrepà i corrents cap al teatre la Passió per estar-hi a les 22:00, per veure els Manel. La veritat, és que em feia una mica de mandra veure'ls, mai els hi havia acabat de trobar el què, però ahir em van sorpendre possitivament.
Vaig entrar i l'ambient que es respirava ja era especial; moltes cares conegudes, famílies juntes, amics, gent que feia anys que no veia...i això ja em va agradar. El Teatre la Passió va acabar ple, ple com feia anys que jo no veia.
Les llums es van apagar i la gent es veia amb ganes ja; aplaudint, xiulant...fins que les primeres notes van començar a sonar, les cortines es van començar a obrir i els Manel van començar aparèixer entre aquella tímida però càlida llum. Cançons del dia a dia, un tarannà simple i auster, però casolà i clar. Un llenguatge fàcil d'entendre perquè son accions, son fets, son pensaments que podem tenir qualsevol persona en un dia i moment qualsevol. Un llenguatge proper, dins d'una música que sona brillant. Els instruments, incluent-hi les seves veus, em van semblar extraordinàries, i quan va aparèixer el decorat d'algun quadre de la passió d'Olesa de fons, em va acabar emocionant. Eren ells, era el lloc, era el públic...és un d'aquells concerts que crec que no oblidaré: primera perquè son quatre artistes els Manel, i després perquè era al poble i estava entre la meva gent.
Un concert, amb perdó, de puta mare!
Va ser espectacular aquesta cançó, tot el teatre dret:
http://www.youtube.com/watch?v=cnTqGfgcsf0
sábado, 21 de mayo de 2011
miércoles, 18 de mayo de 2011
l'educació en els temps d'avui
Penso, com a monitora, que no tenim clar com educar.
Ja que molts no ho fan, primer de tot, valoro ( potser perquè m'hi trobo ) la nostra feina. Sí, és poca estona la que invertim amb els nens i nenes, però és temps de lleure, on dins aquest temps hi ha moltes petites coses en cadascún d' ells i d' elles; coses que no entenen, coses que els preocupen, coses que els fan riure...moltes coses. I tu estàs allà, al capdavant intentant explicar les coses de la millor manera possible, i intentant fer, per exemple, d'un problema que no saben resoldre, una solució fàcil i satisfactòria.
Per un monitor o monitora, és molt gratificant veure com actituts que eren valorades negativament segueixen un camí cap a una clara millora, perquè és senyal que les coses s'han fet bé: que el nen i nena es troba millor amb ell/a mateix/a i que el monitor/a està content/a per la feina que ha fet, i com l'ha fet. Però hi ha altres coses que em preocupen: el saber escoltar, el respecte...a la fi, l'educació. Nosaltres a la feina podem aplicar valors, i explicar la importància que tenen en el dia a dia, però sí que és veritat que això no només es té que fer en el nostre temps, que només es té que fer a l'escola...això es té que fer a casa, perquè l'educació ve donada sobretot per la familia. La familia es la influència més directe del nen/a, i crec que és una mica això el que falla. No soc mare, per tant no puc dir que sigui fàcil o difícil educar, m'imagino que és més difícil que fàcil, i més en la societat en que ens trobem, però trobo que " es passa una mica" de tot plegat. A vegades quan vaig pel carrer, escolto els nens i nenes com parlen els pares i mares i ho trobo increïble, la falta de respecte que tenen cap a ells, que ells son els que els hi dónen tot, que son els pares, que els eduquen. Però més increïble em sembla quan els pares no hi dónen el punt d'importància que necessiten, el toc que se'ls ha de fer pel respecte, per la importància que té.
Quan jo era nena, no recordo aquest nivell tant insatisfactori del comportament dels nens i nenes cap els adults, i jo no entenc en aquest temps quin ha estat el problema de tot plegat; com és que abans de 10 nens i nenes un perdía el respecte i ara son 9 de 10 els que el perden. No entenc això, i em fa enfadar perquè no m'agrada com està funcionant. Què està passant amb l'educació? Els pares la déixen perquè l'escola se'n encarregui d'una feina que no és seva? Els pares no tenen temps pels fills i filles? Els pares els sembla ve la falta de respecte? Em preocupa perquè ells i elles son el futur, i el món s'ha de mantenir. Em fa molta ràbia aquest tema, molta, i més quan a vegades vull assolir una cosa tant general en un espai tant curt com son els migdies. Malgrat això que crec que és un problema bastant general, felicitar aquells pares i mares que saben escoltar, que ensenyen valors, que aprofiten ni per poc que sigui el temps amb els seus fills i filles, perquè com vaig llegir en un llibre d' educació socioemocional: " El més important no és passar moltes hores amb els fills, sinó el que és important és assaborir i aprofitar al màxim ni que sigui mitja horeta amb ells", diguem-ne que no importa tant la quantitat, sinó la qualitat.
Però s'ha de ser positiva, i pensar que tot pot anar a millor i que és possible entre tots fer-ho, que poc a poc, d'aquí i d'allà, es poden crear reflexions per així crear camins més rectes cap a l'educació en comptes de camins incomprensibles i plens de curves.
Ja que molts no ho fan, primer de tot, valoro ( potser perquè m'hi trobo ) la nostra feina. Sí, és poca estona la que invertim amb els nens i nenes, però és temps de lleure, on dins aquest temps hi ha moltes petites coses en cadascún d' ells i d' elles; coses que no entenen, coses que els preocupen, coses que els fan riure...moltes coses. I tu estàs allà, al capdavant intentant explicar les coses de la millor manera possible, i intentant fer, per exemple, d'un problema que no saben resoldre, una solució fàcil i satisfactòria.
Per un monitor o monitora, és molt gratificant veure com actituts que eren valorades negativament segueixen un camí cap a una clara millora, perquè és senyal que les coses s'han fet bé: que el nen i nena es troba millor amb ell/a mateix/a i que el monitor/a està content/a per la feina que ha fet, i com l'ha fet. Però hi ha altres coses que em preocupen: el saber escoltar, el respecte...a la fi, l'educació. Nosaltres a la feina podem aplicar valors, i explicar la importància que tenen en el dia a dia, però sí que és veritat que això no només es té que fer en el nostre temps, que només es té que fer a l'escola...això es té que fer a casa, perquè l'educació ve donada sobretot per la familia. La familia es la influència més directe del nen/a, i crec que és una mica això el que falla. No soc mare, per tant no puc dir que sigui fàcil o difícil educar, m'imagino que és més difícil que fàcil, i més en la societat en que ens trobem, però trobo que " es passa una mica" de tot plegat. A vegades quan vaig pel carrer, escolto els nens i nenes com parlen els pares i mares i ho trobo increïble, la falta de respecte que tenen cap a ells, que ells son els que els hi dónen tot, que son els pares, que els eduquen. Però més increïble em sembla quan els pares no hi dónen el punt d'importància que necessiten, el toc que se'ls ha de fer pel respecte, per la importància que té.
Quan jo era nena, no recordo aquest nivell tant insatisfactori del comportament dels nens i nenes cap els adults, i jo no entenc en aquest temps quin ha estat el problema de tot plegat; com és que abans de 10 nens i nenes un perdía el respecte i ara son 9 de 10 els que el perden. No entenc això, i em fa enfadar perquè no m'agrada com està funcionant. Què està passant amb l'educació? Els pares la déixen perquè l'escola se'n encarregui d'una feina que no és seva? Els pares no tenen temps pels fills i filles? Els pares els sembla ve la falta de respecte? Em preocupa perquè ells i elles son el futur, i el món s'ha de mantenir. Em fa molta ràbia aquest tema, molta, i més quan a vegades vull assolir una cosa tant general en un espai tant curt com son els migdies. Malgrat això que crec que és un problema bastant general, felicitar aquells pares i mares que saben escoltar, que ensenyen valors, que aprofiten ni per poc que sigui el temps amb els seus fills i filles, perquè com vaig llegir en un llibre d' educació socioemocional: " El més important no és passar moltes hores amb els fills, sinó el que és important és assaborir i aprofitar al màxim ni que sigui mitja horeta amb ells", diguem-ne que no importa tant la quantitat, sinó la qualitat.Però s'ha de ser positiva, i pensar que tot pot anar a millor i que és possible entre tots fer-ho, que poc a poc, d'aquí i d'allà, es poden crear reflexions per així crear camins més rectes cap a l'educació en comptes de camins incomprensibles i plens de curves.
sábado, 14 de mayo de 2011
una primera entrada tímida però vestida de blaugrana
Bé, m'he animat a crear un blog. Fa temps que no escric a través d'aquest mitjà, per preferir prefereixo els fulls de tota la vida i un bolígraf, però m'ha vingut de gust tornar per aquest món, pot ser que em cansi d'hora, o pot ser que no, això ja ho veurem. La idea és escriure-hi de tot, depèn el dia i el que m'hagi passat en ell, parlar d'una cosa, parlar-ne d'una altre i així...aquesta és la meva idea.
Per començar, m'agradaria felicitar al Barça. M'agradaria felicitar-l'ho primer de tot i el més important pel joc que fan, un joc que s'organitza gràcies a un entrenador i alhora un joc que es realitza per bons jugadors. Una cosa sense l'altre no sortiria el resultat que ha sortit d'aquest equip. Joc joc i joc. Tenir ganes de jugar, i de voler-ho fer bé. Creure en uns valors, i portar-los a la pràctica sobre el terreny de joc. Una filosofia, una manera de companyarisme, una manera de fer disfrutar aquells que estem d'espectadors davant d'ells. Un equip que s'estima i que es fa estimar, uns colors que que es senten i una manera de jugar admirable. Una bona relació d'entrenador i jugadors, que penso que és bàsic en un equip. Un orgull, també, la quantitat de jugadors que s'han format a la Masia, això és excel·lent!
I és que això ha estat possible gràcies al Pep, gràcies aquell Laporta que tot i que hi ha coses que no m'agradaven d'ell com a persona, em penso que va fer coses molt importants pel club. I no només el Pep i el Laporta, tot això s'ha assolit per uns valors que tot i que no eren del tot nous dins la història del Barça, s'ha posat accent en algunes coses i se'n han afegit de nous. Aquest Barça, és gràcies a moltes persones, però crec que el Pep ha fet molt bona feina, tot i que haig de reconèixer que al principi no estava convençuda del seu paper com entrenador al Barça, em vaig alegrar molt però alhora no hi creia del tot. Poc després, vaig veure que estava equivocada.
Així que felicitats Barça, i no només per aconseguir això, sinó per saber fer emocionar a l'espectador pel vostre joc, molt gràcies, i ens veiem demà al Camp Nou per fer sentir l'orgull culé amb: " ser del Barça es, el millor que hi ha...".
Acabaré amb unes paraules d'ahir la nit que va dir Xavi: “Només dir-vos que no val la pena pensar en els demés. Penseu en aquest equip, el millor del món. Esperem tornar el dia 28 amb la Champions”. Segurament, una nova entrada del Barça serà al dia 29! Endevant Barça, que bonic seria aconseguir la Champions, que bonic!
Per començar, m'agradaria felicitar al Barça. M'agradaria felicitar-l'ho primer de tot i el més important pel joc que fan, un joc que s'organitza gràcies a un entrenador i alhora un joc que es realitza per bons jugadors. Una cosa sense l'altre no sortiria el resultat que ha sortit d'aquest equip. Joc joc i joc. Tenir ganes de jugar, i de voler-ho fer bé. Creure en uns valors, i portar-los a la pràctica sobre el terreny de joc. Una filosofia, una manera de companyarisme, una manera de fer disfrutar aquells que estem d'espectadors davant d'ells. Un equip que s'estima i que es fa estimar, uns colors que que es senten i una manera de jugar admirable. Una bona relació d'entrenador i jugadors, que penso que és bàsic en un equip. Un orgull, també, la quantitat de jugadors que s'han format a la Masia, això és excel·lent!
I és que això ha estat possible gràcies al Pep, gràcies aquell Laporta que tot i que hi ha coses que no m'agradaven d'ell com a persona, em penso que va fer coses molt importants pel club. I no només el Pep i el Laporta, tot això s'ha assolit per uns valors que tot i que no eren del tot nous dins la història del Barça, s'ha posat accent en algunes coses i se'n han afegit de nous. Aquest Barça, és gràcies a moltes persones, però crec que el Pep ha fet molt bona feina, tot i que haig de reconèixer que al principi no estava convençuda del seu paper com entrenador al Barça, em vaig alegrar molt però alhora no hi creia del tot. Poc després, vaig veure que estava equivocada.
Així que felicitats Barça, i no només per aconseguir això, sinó per saber fer emocionar a l'espectador pel vostre joc, molt gràcies, i ens veiem demà al Camp Nou per fer sentir l'orgull culé amb: " ser del Barça es, el millor que hi ha...".Acabaré amb unes paraules d'ahir la nit que va dir Xavi: “Només dir-vos que no val la pena pensar en els demés. Penseu en aquest equip, el millor del món. Esperem tornar el dia 28 amb la Champions”. Segurament, una nova entrada del Barça serà al dia 29! Endevant Barça, que bonic seria aconseguir la Champions, que bonic!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)